12-18 de novembre ultims dies amb bici i comencem OH NOVA ZELANDA!

12/11/14: Seddon – Clarence

Distancia:  kms

Temps: pedalat h (  km/h)

Tipus de terreny: asfalt

Track:

Aquest cop hem estat en una cabina d’un camping, on hi havia molts gats. La Violeta ha estat jugant amb un d’ells que es deixava fer de tot: estirar-li la cua, escoltar sarmons, tombar-se, fer-se pessigolles, que li possessin el dit a dins l’orella, …

Com anem fent des que hem iniciat aquest periple, de les dues opcions que teniem, hem escollit la segona. Primera, un agafar un tren i que ens portes a Kaioura, ja que a partir de mig dia donaven plujes, o segona tirar per avall i a on comences a ploure aturar-nos per dormir, sabent que des de Ward a Wakapaka Bay no hi havia allotjament declarat ni per internet ni a la Lonely.

Hem comencat be, hem arribat a Ward amb vent de cul i solet! Ens hem atrevit a continuar fins que una tormenta de llamps i trons ens ha fet aturar sota un arbre. Quan ha deixat de ploure i ha comensat a espurnejar hem continuat fins arribar a Kekerengu, on hem vist un indicador de B&B i on tornava a ploure a bots i barrals! Ens hem aturat a un cafe per fer un mos i un te per entrar en calor. Alla hem preguntat si mes endavant hi havia lloc per dormir i ens han dit que no, pero ens oferien un jardi per acampar. Hem decidit anar al B&B i… sorpresaaaaaaa: NO VACANCY! Ostres! i continuava plovent molt i fent molt de fred i vent. Hem tornat a anar al cafe i hem connectat al radar, hem deixat passar un front, i un altre, i un altre,… i quan ha deixat de ploure hem continuat avall, com a minim haviem d’aporfitar el vent de cul, i ja no teniem mes remei que acampar. Quan portavem pocs km hem comencat a trepitjar neu i pedra, deu ni do la que ha caigut!

Ens hem arribat a Clarence, on hem picat portes per poder acapar a un jardi, pero no ens n’han obert cap, no hem vist a ningu tampoc, … per tant hem escollit un hort fruiter que estava arressarat. Eren les 18:00 que ens hem encauat dins la tenda i ja no hem pogut tornar a sortir perque una altre front ens passava pel damunt.

Ens hem entretingut menjant, jugant, explicant contes fins a l’hora de sopar. La Violeta ens ha dit mentre sopavem:  -Es fantastic! – Aixi es com hem passat una estona divertida!

Avui hem posat a prova el Chariot, i n’estem molt contents, ni una gota hi ha entrat, i la Violeta sortia calenta de cap a peus.

13/11/14: Clarence – Kaikoura

Distancia: 40 kms

Temps: pedalat 4 hores

Tipus de terreny: asfalt

Track:

Ens hem llevat amb les muntanyes de davant nostre ben nevades. Nosaltres no hem passat fred, malgrat vam arribar molls com polls. Sort que vam continuar fins a Clarence perque avui hem tingut el vent de cara els 4o km que ens quedaven.

Hagues estat molt dur, si no hagues estat per les vistes de la costa i de les centenars i centenars de foques que ens hem trobat al costat de la carretera.

Per esmorzar voliem fer-ho a uns 9 km d’on hem dormit, on hi havia un camping, pero l’unic lloc que hem trobat ha estat una barraca que venien nomes crustacis, … nomes de veure-ho en Pep ha quedat com un peix globo (es broma,…).

Passat Clarence hem fet una caminada de 5 minuts molt magica. Un cami estret i ombrivol que resseguia un riu ens ha dut en una cascada i una gorga. Dins d’aquesta jugaven unes 5 foques petites. Ha valgut molt la pena!

I hem arribat a Kaikoura amb un somriure, malgrat el vent ens feia la travanqueta!

14/11/14: Kaikoura – Chistchurch amb tren

Avui l’hem passat a Kaikoura, en una zona on hi havia una Seal Colony, res a veure amb el que vam veure ahir, pero hem estat distrets jugant amb la Violeta a botigues.

A les 16:00 hem agafat el tren fins a Christchurch, on ens hem allotjat a la tenda instal.lada al jardi de la casa de’n David.

El viatge en tren posa fi a les pedalades, ja que a ChCh agafarem un cotxe per visitar el que queda de la illa sud est i l’oest. La veritat es que quedes embobat amb els passatges escenics del tren…

15/11/14: Christchurch

Hem gastat el mati informant-nos i esperant la traduccio del carnet de conduir, impresscindible per circular per Nova Zelanda. I el migdia i tarda, hem estat visitant ChCh, encara destruit per terratremol del febrer de 2011. La zona comercial es un zona 0 que alberga un pilo de containers de colors que son les botigues, pero si surts d’aqui, el que havia estat comercial i molts edificis es mantenen vallats i mig enderrocats. fa pena, …

16/11/14: Comenca la nostra serie: OH NOVA ZELANDA!  – Chrischuch – Mt. Cook

Ja tenim el cotxe i despres d’omplir-lo de menjar anem a veure el Mt. Cook, una zona glaciar. Ens aturem pero, a veure el Lake Tekapo, on comencem a olorar el fred.

Ens aturem a dormir en un camping que es troba a uns 20 km del Mt. Cook, a tocar del Lake Pukaki.

17/11/14: OH NOVA ZELANDA!  – Mt. Cook – Omaru

Avui toca trekking, teniem pensades fer una caminada de 3-4 hores per la Hooker Valley i una per la Tasman Valley de 30 minuts.

 

La veritat es que ens hem llevat amb el cel entrenyinat, pero ja ens ha anat be per caminar. La primera ha estat molt xula, travessant diverses vegades per un riu provinent dels glaciars i acabant al llac amb icebergs (no gaires) i amb la vista de la llengua del glaciar i amb el fons de l’impressionant Mt. Cook.

I despres, cap a la Tasman Valley, on hem anat a veure 3 llacs i el glaciar de Tasman Valley.

A l’arribar a Omaru hem anat a veure pinguins, la veritat es que trobes els llocs turistics perque hi ha un pilo de furgonetes i campers aparcades…

Ens hi hem estat una hora i mitja per veure 4 pinguins sortir de l’aigua, pero com sempre la Violeta ens ha tingut distrets corrents, perseguint-la i imitant pinguins!

18/11/14: OH NOVA ZELANDA!  – Omaru – Pounawea

Hem sortit de Omaru i hem tingut feina per treure a la Violeta de la taura de saltar que hi ha a gairebe a tots els campings. Avui ens hem proposat anar a la Zona dels Catlins, pero amb diverses aturades pel cami on hi ha atraccions turistiques, … nomes hem de seguir les furgos i les campers. 😀

La primera parada ha estat a 30 km d’Omaru on hi ha les Moeraki Boulders, un pilo de roques esferiques impressionants en una platja.

Despres hem anat cap a Dunedin i la Peninsula d’Otago, on li hem donat la volta. Hi ha diversos llocs per veure foques i pinguins, pero aquests ultims fins a ultima hora de a tarda no apareixen. Per dinar hem caminat fins a la Sandfly Bay, una platja plena de dunes i molt maca, amb alguna foca, i molts xais a tocar.

 

I d’aqui ja ens hem dirigit cap a la zona del Catlins, tambe espectacular pels seus paratges. Hem passat per Kaka Piont un poblet pescador arrant de mar, i ens hem desviat fins a Nugget Point per veure un far. Tambe ha estat espectacular quan hi hem arribat caminant, on darrera hi havia uns penyasegats i unes roques que li donaven el seu encant. La pluja ens ha fet fora i cap a Pounawea falta gent.

Donen mal temps per dema i sobretot per l’oest on ja tombarem , …